Administrar

Plagueta de cab˛ries.

I... per on se'n van els doblers?

toniroig | 03 Octubre, 2014 15:00 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Diuen que "les voluntats polítiques s'expresen en partides pressupostàries"... Bé idò, és fàcil convenir que és important saber "per on se'n van els doblers". Si bé és cert que la transparència, en minúscules, fa alguns anys -pocs- que està a l'agenda de les AAPP no és menys cert que ens resta molt camí per recórrer.
 
Un cop més és la societat civil la que comença a posar-hi mitjans. La Fundación Civio, de la que ja n'hem parlat aquí, ha engegat el projecte ¿Donde van mis impuestos?.
 
És una passa ;-) 
 
Per altra banda, el periodisme de dades ha vingut per quedar-se. Bona feina la de "El Diario": "Así se gastará el dinero público en 2015". Interessant. Són primeres passes. Hi manca la perspectiva autonòmica i la local però és un avanç considerable.
 
[Nota al marge: "El Diario" demostra que els diaris del segle XXI no estan en crisi ;-)] 
 
P.S.: Un mes desprès d'haver-me retrobat amb el blog me n'adon de què el ritme del post semanal, per breu que si, és difícil. El blog és una plagueta de cabòries, no pot esdevenir una obligació... Conclusió: el ritme passa a ser mensual, a veure si així ;-) 

PolÝtica tambÚ Ús reflexiˇ i anÓlisi....

toniroig | 26 Setembre, 2014 15:00 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

...per això te recoman una passejada per Politikon.

Politikon es el proyecto común de un grupo de académicos y profesionales independientes que se reunieron en 2010 con el fin de promover debates y políticas basados en el conocimiento de las ciencias sociales. El objetivo de Politikon es mirar la realidad desde una perspectiva analítica y avanzar propuestas para el progreso de la sociedad; es un punto de encuentro entre la academia, los medios y los ciudadanos, y un centro de promoción de políticas públicas. Politikon, que está constituido formalmente como asociación, es independiente y apartidista, y no está ligado a ninguna organización política, académica, empresarial ni sindical. 

 

Que la transperŔncia sigui la normalitat.

toniroig | 19 Setembre, 2014 15:03 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

La setmana passada parlavem de la metodologia necessària per a les polítiques públiques que hauria de ser transversal tant per la societat civil com per les institucions. La transperència és la clau. Organitzacions com CIVIO ho tenen clar: 
 
Somos una organización sin ánimo de lucro que lucha por lograr una mejor democracia. Trabajamos para que exista una transparencia real y un libre acceso a los datos públicos por parte de cualquier ciudadano u organización. Creemos en una sociedad construida por una ciudadanía activa y participativa con una fuerte responsabilidad democrática.

 Aquest vídeo t'ho acabarà d'aclarir: 

╔s la metodologia, est˙pid.

toniroig | 12 Setembre, 2014 15:00 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Dit amb el màxim respecte i tot parafrasejant James Carville (the economy, stupid) voldria cridar l'atenció sobre la manera de fer les coses: "una altra manera de governar", "a la mallorquina" o "como Dios manda" són diverses retòriques que s'han utilitzar per marcar la diferència des de diferents opcions polítiques.
 
El problema és que quan la frase no té més substància que l'intent d'aconseguir un titular en els diaris de paper es queda en això, en una frase buida i oblidada un cop a fet la seva funció en els mitjans de comunicació de masses del segle passat.
 
La manera de fer les coses, crec, és important. Una de les propostes més interessants que he vist darrerament és el mètode de la Xarxa Ciudatana - Partit X. Sí, ja sé que ara està de moda parlar de Podemos o, més ben dit, criticar a Podemos. No m'interessa aquest debat, pertany a la vella política retòrica; la política de les emocions front a la política de les raons...
 
Pega-li una ullada al Métode. Son coses tan òbvies que pot ser per això les oblidam. Aquí cinc cèntims:
 
  • Pensar fuera de los packs que nos venden.
  • Funcionar como la comunidad científica: investigación reservada, todos los resultados abiertos.
  • No es unión, es federación de competencias.
  • El encuentro político se produce en el hacer concreto y no en la unión ideológica.
  • No es para siempre, sino en función de la acción concreta.
  • El diablo está en los detalles. La ausencia de detalle es simplemente demagogia.
  • Nunca partimos de cero. Todo los ingredientes ya están ahí.
  • Se cocina con lo que se tiene no con lo que se quisiera tener.
  • Quien lo propone, lo hace.
  • Ni estructuras verticales que nos opriman, ni estructuras horizontales que nos paralicen. Trabajamos en red.
  • Participación secuenciada.
  • La participación implica responsabilidad. Opinar sin actuar no cambia la realidad.
  • Democracia no es opinar. Ni una encuesta online. Democracia es organizar nuestro potencial en la diferencia.
  • Democracia no es pensar todos igual, eso es pensamiento único. Es saber convivir en la diferencia.
  • La decisiones son ponderadas, no polarizadas a través del voto, “sí” -”no”; “me gusta” -”no me gusta”. La polarización favorece a quien nos quiere enfrentados. Somos diversos pero no por eso debemos enfrentarnos.
  • Reducir el disenso y aumentar el consenso a través de la información. Conocer es poder decidir.
  • Un tren en marcha a toda velocidad para conseguir lo que dijimos que debemos conseguir.
  • Una red diversa y que crece rápidamente, pero robusta y sincronizada (sin miles de reinos de Taifa enfrentados).
  • Los partidos antiguos son abiertos a la afiliación; la forma de organizarse en red es por afinidad y acción.
  • Estar informados es también una forma de actuar.
  • Apoyar es vigilar.
  • Para organizarnos, respetamos la ley del 1 – 9 – 90.
  • Necesidad -> Solución -> Vigilancia.
  • Para marcar la agenda política.
  • No hablar de lo mal que está todo.
  • Del meeting anónimo al no-meeting.
  • Rigor del trabajo vs cargos.
  • Antídotos contra nodismo, trollismo, forismo y lobbismo.
  • Listas abiertas. Sí, abiertas.
  • Financiación transparente. Sí, transparente.
  • Increíble, colgamos nuestras facturas. Transparencia con facturas en lugar de con dibujos.

Crec que aquesta hauria de ser, a grans trets, la metodologia per a l'acció política de totes les formacions polítiques (si, has llegit be, de totes) del segle XXI.

Divendres que ve seguim ;-) 

 

Torna'm hi torna-hi

toniroig | 05 Setembre, 2014 15:00 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

No és la primera vegada que torna'm-hi torna-hi des del 2005 ençà que va començar el blog. "Palma amb mà esquerra", "Converses de Cafè", "BITamines"... han estat alguns dels seus prismes.

Fa quasi 3 anys que el vaig tancarNous horitzons que havíen d'arribar suggerien focalitzar-se a més de la necessitat de tancar una etapa: 20 anys d'home públic, 30 de militància administrativa...

 (Segueix)

Ara sÝ, aquest blog s'ha acabat.

toniroig | 27 Desembre, 2011 12:10 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Fa uns dies vaig obrir un nou blog,

que es correspon també amb una nova etapa de la meva vida,

toniroig.net

Aquí ens queda la memòria, una memòria que no renunciam a ordenar, a revisar, a reviure. Pot ser,... un dia d'aquests....

Blog en stand by...

toniroig | 19 Setembre, 2011 07:12 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Aquest blog ha viscut diferents etapes des de 2005 ençà, en sintonia amb els trontolls del seu autor, trontolls que pots seguir a: 

Wink 

 

Actitud

toniroig | 25 Juliol, 2011 06:00 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Dijous passat vaig ser a la conferència de Jordi Sevilla. Digué moltes coses interessants però una d'elles clau per lluitar contra la crisi, per encarar el futur, i la volia compartir aquí amb tu. La importància de l'actitud, començà amb una pregunta: ¿queremos desfogarnos o queremos resolverlo? i seguí amb un acudit:
 
Son dos que, de vespre, estan cercant una moneda.
 
- Estàs segur que l'has perduda per aquí?
- No, m'ha caigut allà, però aquí hi ha més llum.
 
És important l'actitud amb la que ens enfrontam a la vida, als reptes. No fer el que és més fàcil sino fer el que és necessari i menys criticar i més actuar.

La cultura, la m˙sica com a ind˙stria

toniroig | 18 Juliol, 2011 06:00 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

El Festival Internacional de Benicàssim (FIB) ha reunido en su XVII edición a cerca de 200.000 personas, lo que le permite igualar su récord de asistencia de 2009, y ha supuesto un impacto económico de 18 millones de euros para la provincia de Castellón, según ha informado el director del festival, Vince Power. ( + )

 Sobren les paraules. I els comentaris...

L'Audiovisual per al canvi de model productiu.

toniroig | 11 Juliol, 2011 19:30 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

L'agenda política es centra aquests dies en [M]. Això m'ha fet pensar en les possibilitats del sector audiovisual....
 
Si creus en l'Estat com a regulador i compensador de les mancances del Mercat segueix llegint. Si no, que tenguis un bon dia :-)
 
Parlam de que hem de canviar el model productiu, de que el Turisme no ho pot ser tot; que el totxo ja no dóna per més... Bé idò, a Balears, amb més hores de sol que el Nord, amb un atractiu paisatgístic i climàtic important podem promoure el sector audiovisual. Això vol dir feina per a tota la cadena de valor de la indústria cinematogràfica, de fusters a perruqueres passant per extres o càtering...
 
Ciutats com Barcelona ho tenen clar; m'agrada el model de Barcelona Plató com el de les Film Comission pero crec que s'han de potenciar, crec que necessiten suport institucional, igual que deia Castells per les TIC: financiamiento generoso y mercado asegurado. Aquest és el paper que poden, podien, jugar [M] i IB3. Més enllà de la llengua, dels actuals llocs de feina: promoció indirecta de la nostra indústria audiovisual, un objectiu que no s'hauria de perdre.
 
El Clúster Audiovisual, pot ser, és un camí.... Encara que només sigui perquè vivim del turisme.

Pressupostar la sortida de la crisi.

toniroig | 08 Juliol, 2011 06:00 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

...el deteriorament de les finances públiques situa la política pressupostària entre l’espasa i la paret i deixa un escàs marge de maniobra (tot i que no nul) tant pel que fa al seu paper tradicional en la determinació de l’ús alternatiu i l’assignació dels recursos públics (funció assignativa) com en el seu paper estratègic a l’hora de compensar la insuficiència de la demanda efectiva (funció estabilitzadora).
Ahir el CRE presentà el seu periòdic informe de conjuntura. Del CRE ja n'haviem parlat: dades del passat per a projectar el futur. En "El Comentari" s'ens recorda la "funció estabilitzadora" dels pressupostos públics. Convé tenir-ho present, tot pensant en el 2012.

Auditories de gestiˇ.

toniroig | 07 Juliol, 2011 08:28 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Les auditories, financeres, de legalitat, s'han fet tristament famoses quan han esdevingut instrument per tirar-se pel cap entre adversaris polítics o material d'escàndol per a cert tipus de premsa.

Evidentment que són necessàries, no només necessàries sino imprescindibles per al control però també la millora de la gestió. Entenc l'auditor com a l'aliat que t'ajuda a fer millor la teva feina.

Són necessàries i imprescindibles però insuficients. Ho conten avui Guillermo Alcover, Javier Navarro y Javier Rey-Maqueira en un interessant article a diariodemallorca.es:

...resulta que esta auditoría financiera es sólo una de las piezas del control. En efecto, no basta con comprobar que las cuentas públicas reflejan la realidad, sino que, de la misma forma que los analistas en el mercado de valores al analizar la información contable auditada pueden evaluar si los administradores sociales gestionan bien o mal, la forma de realizar tal evaluación en el sector público es a través de las denominadas auditorías de gestión: aquí lo que hace el auditor es analizar el por qué del gasto, el cómo del gasto y la rentabilidad obtenida por el mismo, o sea, si los fondos públicos se gestionan de forma eficaz.

Cal anar canviant el xip. Encara que sigui a poc a poc... modulant el canvi però fent-lo efectiu i permanent. En una època de vaques magres cal plantejar-se, més que mai, si la gestió dels diners públics és eficaç i eficient. Calen indicadors de mesura i, en alguns casos, la decisió serà ideològica però cal mesurar-la. Calen auditories de gestió.

Sense doblers p˙blics no hi ha R+D+i

toniroig | 06 Juliol, 2011 06:00 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Silicon Valey se convirtió en un medio de innovación por la convergencia en este sitio del nuevo conocimiento tecnológico: de un gran mercado de expertos ingenieros y científicos de las principales universidades de la zona; de finaciamiento generoso y de un mercado asegurado por parte del Departamento de Defensa; del desarrollo de una eficaz red de sociedades de capital riesgo y, en la primera etapa, del liderazgo institucional de la Universidad de Stanford. (pàg. 95)
El Estado, no el empresario innovador en su garaje, tanto en los Estados Unidos como en el resto del mundo, fue el iniciador de la revolución de la tecnología de la información. (pàg. 102)
Per sortir de la crisi, per canviar el model productiu, es parla sempre d'innovació, d'R+D. Bé idò, això només és possible amb la implicació ferma de les administracions públiques i aquí cal recordar que les voluntats polítiques només s'expresen en partides presupostàries. Manuel Castells, "La era de la información. Vol. 1, La sociedad red" deixa clar quin fou el camí de Silicon Valey: "financiamiento generoso y mercado asegurado". Precisament als Estats Units, catedral del lilberalisme econòmic.

Dos tipus de servidors p˙blics?

toniroig | 05 Juliol, 2011 06:00 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

... algo que todo funcionario sabe perfectamente: que quien ha ocupado un alto cargo, al volver a su puesto de trabajo original, tiene un sobresueldo de por vida de 16 mil euros anuales. Lo contrario del que viene del sector privado que no sólo ha perdido su carrera, sino que además es incompatible durante un año y, si respetara la Ley, debería no trabajar en lo que sabe, sin que nadie le compense.
Només he copiaferrat un comentari de MallorcaDiario. Ara bé, crec que la situació és injusta i, si de veres volem prestigiar la Política i la Funció Pública alguns canvis s'han de fer.

Retalls sÝ, per˛...

toniroig | 04 Juliol, 2011 06:00 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com

Està clar que en època de crisi cal ajustar-se el cinturó però convé fer el que és necessari i no el que és més fàcil.

El presidente del Círculo de Empresarios, Claudio Boada, ha admitido que los empresarios prescinden de trabajadores "extrictamente en función del coste del despido" y "no necesariamente por ser gente menos motivada o menos capaz".

Aquest teletipus d'europapress és preocupant. Crec que el senyor Boada és sincer, aquest és el problema. Me preocupa que aquesta lògica es traslladi a l'Administració Pública: fer el que és més fàcil i no el que és més necessari. L'objectiu d'aquest blog és generar consensos per a construir un futur millor, per això cridam l'atenció sobre els necesaris retalls: que cal retallar?

1 2 3 ... 67 68 69  SegŘent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS