Toni Roig

La batlessa no m'ha deixat replicar. Ella té la darrera paraula m'ha dit. Bé, idò que la tengui. Pot ser no me deixi xerrar però no me callarà. Voliem reprovar-la per haver volgut fer una llista negra dels funcionaris que es van manifestar a La Llotja i per haver dit al plenari que no l'havia feta. Ella, per boca d'una Tinent de Batlessa ha dit el contrari del que havia dit el mes passat. Ara resulta que van enviar una carta per què estan molt preocupats per l'ordre públic i tenia por que el delegat del Govern no hagués complit amb la seva funció.

No som objectiu per què crec que Ramon Socias és el millor delegat del Govern que hem tengut mai, ara bé, qui no es va inmutar quan fa uns anys hi va haver una veritable alteració de l'ordre públic a l'Ajuntament de Son Servera no està legitimada per demanar explicacions al delegat del Govern. Si el PP considera que Ramon Socias no ha complit amb la seva obligació, que ho dugui al Congrès però si tot el problema és una rabieta de la batlessa és triplement reprobable: crec que no havia de demanar qui eren els funcionaris que s'havien manifestat, crec que no havia de dir que no ho havia fet i, tercera, la batlessa no pot funcionar a cop d'enrebiada. Són actuacions reprovables.

Jo me pensava que aquesta jugada era una estratègia per distreure l'atenció i complicar al PSOE en uns moments de manifestacions sindicals contra la política de Cirer però no, estava errat. La batlessa ens ha donat la clau: segons ha confessat ella mateixa se va enrabiar moltíssim per que "algunes autoritats" li amollaren alguna conya quan la comitiva estava dins La Llotja i, com que per allà estava Ramon Socias, va trobar un possible culpable: en la seva lògica el problema no era el desencontre policies-ajuntament, el problema era que el delegat del Govern no havia provocat un conflicte més gros identificant i disolvent als manifestants. Si tens un problema, cerca un culpable.

Bé, aquesta és la meva opinió. L'escric aviat desprès d'un plenari i conscient que m'agradaria escriure més coses sobre aquesta intensa setmana de plenaris; mai n'hi havia hagut tants en una setmana. Sembla que creuen que ens callaran per esgotament. Demà tenim un altra Ple. Poc a poc, amb el cap menys embotat contaré més coses d'aquesta intensa setmana.

Se que tenc entre els meus lectors del 'Bloc' a destacats membres del PP, la qual cosa els hi agraesc sincerament. M'agradaria que donàssin la seva versió per a que la ciutadania pugui contrastar.

Ahir es celebrà el primer Debat de l'Estat de la Ciutat. Hi havia certa expectació. S'instal·là un faristol per als oradors. No havien estudiat molt bé la ubicació i es movia segons la persona que parlava. Mirant cap a la dreta, mirant cap a l'esquerra, mirant al públic,... M'entretenc amb els detalls perque, del que és el Debat hi ha poques coses que contar.

La batlessa avorrí inclus als propis amb una monótona lectura de la Memòria de Secretaria, entretenitnt-se amb el nombre de vegades que els bombers havien anant a apagar el foc, per exemple, o el nombre de bombetes que per Nadal es van haver de canviar. Tot s'ho atribuïa com a gestió i mèrit propi. Està clar que l'estratègia del PP era donar un perfil baix al Debat, un grip que s'ha de passar. Ara bé, de cap a fora, de cara als mitjans de comunicació era important donar la impressió de què es fa molta feina: 15 x 15 mesures; és a dir, 225 actuacions que ha fet la batlessa Cirer. És una llàstima que cap diari les reprodueixi íntegres; seria una gran contribució a la transparència democràtica. La gent podria coneixer de primera ma "el gran calat" de la batlessa. Jo me compromet, quan m'arribi l'acta de la sessió, a penjar-les aquí. Sense afegir ni llevar. Per a que tothom pugui jutjar.

Sobre el paper de l'oposició m´és més difícil jutjar, ja que en som directament part implicada. L'eix del discurs socialista foren, com no podia ser d'altra manera, les persones. Feia dies que ho advertia; per això la batlessa parlà de persones. El problema és que només en parlà. Els seu discurs deixà clar que ha optat per les obres, les inauguracions i les cintes; els percentatges que no diuen res i la complaixença pròpia. Viu en la ciutat ideal, però només ella i el seu equip de govern la percebeixen així.

La propera entrega serà el diagnòstic que feim els socialistes de la ciutat.

Avui he sentit per la ràdio a un portaveu del PP que demanava a Francesc Antich que se pronunciàs sobre no sé molt bé que de la Nació. Fa uns díes criticava, aquí mateix, al batle de Madrid Ruiz Gallardón per haver fet una conferència sobre Espanya sense pronunciar una sola vegada la paraula ciutat.

El debat sobre nacions, nacionalitats i tots els eufemismes que es vulgui pot resultar adequat en un moment de revisió dels estatuts d'autonomia però serà un debat coix si no té present la proximitat; allò que està més aprop de la ciutadania. La construcció de l'Estat, de la Nació, del País, d'Europa, de l'Autonomia,... serà eficient si comença per baix, si té en compte la qüestió local. La superestructura està molt bé però el més proper és l'Ajuntament i, en el cas de Palma, hauria de ser el Districte. I no només això; s'han de clarificar i resoldre les competències municipals i el paper de la capital de Balears, qüestions que només seran possibles amb un finançament adequat.

Amb la Llei de Grans Ciutats s'han posat en marxa els districtes. Bé, això sí que és un eufemisme. S'han habilitat alguns despatxos a distintes oficines municipals i s'ha posat defora un cartell que diu districte tal o districte qual. El PP vol saber què pensa Antich de la Nació, jo voldria saber què pensa (si és que hi pensa) el PP de la proximitat, de la descentralització i de la desconcentració municipal. Ah! i sobre 'la nació' d'Antich no es preocupin; vol un país solidari, cohesionat i amb projecció de futur. D'acord?

Ara que estam preparant del Debat de l'Estat de la Ciutat (comença dimarts, 28 a les 12.00 h.) seria fàcil caure en la temptació de cercar el titular fàcil. És senzill, basta crispar una mica. Un alça la veu, l'altra diu que el durà al Jutjat,... i ja tenim Cort convertit en un plató de 'salsarosa', 'crònicamarcianas' o 'tómbola' (dit sia amb tot el respecte cap aquests programes i els seus consumidors; crec que tothom és lliure de consumir 'la informació' que vulgui).

No seria ni la primera, ni la segona, ni la tercera vegada que passàs. Possiblement jo també tenc la meva part de culpa d'aquesta situació. Me preocupa però que la política sigui cada cop més, espectacle, que l'únic important sigui l'inmediàtic,... Tal volta algun dia poguem aprofundir més en aquestes qüestions. Mentre tant, només una declaració d'intencions: en el Debat ens centrarem en les persones. Posarem l'accent en allò que afecta directament al ciutadà, intentant fugir de l'interessant per parlar del que és important. En seguim parlant,...

Dimecres passat donava comptes de l'aprovació del nou Reglament de la Gerència d'Urbanisme dient una veritat a mitges: s'ha aprovat sense cap al·legació. Clar, si les se passa per l'arc del triomf, lògicament no hi perdem el temps. S'ha aprovat sense cap al·legació perque ens han deixat molt clar que volen governar a les fosques; que l'oposició fa nosa. A la Gerència d'Urbanisme i a qualsevol lloc on la llei permeti que no hi sigui. Està clar que no ens treuen del plenari perque no poden aquests que lloen la memòria d'aquell general feixista baixet que té una plaça al Polígon de Son Castelló, just davant la Conselleria de Treball.

Han aprofitat la Llei de Grans Ciutats per fer una cosa que la Llei de Grans Ciutats no diu, i molt menys obliga: treure l'oposició de totes les empreses, instituts, patronats i demés organismes on la llei no exigeix expressament la seva presència. No és només qüestió de democràcia, és qüestió d'eficàcia. La funció de control, seguiment i fiscalització l'exercirem igual, per moltes trabes que ens posin. Tindrem més dificultats, hi haurà més problemes, més crispació,... possiblement és això el que volen.

Mai, en vint-i-cinc anys de democràcia s'havia arribat a aquests nivells, mai, en vint-i-cinc anys de democràcia s'havien atropellat de tal manera els drets de l'oposició, els drets dels ciutadans que no els van votar. Què passa, que Cirer només és la batlessa dels que la van votar?. Ho sembla.

Com es possible que se cremi una moto dins el quarter de Sant Ferran i no se sapi molt bé com ha estat?, com és possible que se parli d'una vaga de 'bolis caiguts', de no posar multes, i el govern municipal necessiti mesos per avaluar la seva incidència?, com és possible que la batlessa demani al delegat del Govern que li identifiqui als funcionaris que es van manifestar davant Sa Llotja, fora del seu horari laboral?, com és possible que s'anomeni director d'àrea a un sergent i només duri dos mesos?...

La Policia Local té mala ferida, molt mala ferida. Hi ha mal ambient. Quan el PP arribà a l'Ajuntament deia que la policia era el seu projecte estrella; més que estrella és un projecte estrellat. Molts de canvis, molta indecisió, massa girs de cent vuitanta graus i una plantilla desmotivada i desorientada. El PP no sap que fer amb la Policia Local. Jo tenc una proposta, donar prioritat als barris, a la policia més propera, a la policia comunitària, a la policia inmediata: posar en marxa una veritable policia de barri que amb 217 efectius arribi a tots els barris, a tots els racons de la nostra ciutat. Mentre tant, per què deu ser que, segons diuen, un dels objectius de l'ex-coordinador fos que els membres de la junta de comandaments compleixin el seu horari?

Amb un innecessari retràs s'ha aprovat, a la fí, un projecte de Palau de Congressos. Molt bé. Ara diuen que servirà per a 'bodas, bautizos y comuniones'. Més bé encara. El poden inaugurar als sons d'España Cañí. Res que dir de l'autor del projecte ni del projecte en si. Tots els projectes són discutibles i tots tenen coses bones i altres no tan bones.

El que ens preocupa és la gestió municipal de la qüestió. La batlessa està obsessionada en 'ser diferent' de Fageda en la gestió de la ciutat i això la du a improvisar, a funcionar a cop d'ocurrència. Un dia decideix traslladar l'Hospital de Son Dureta a La Real, l'altre dur el Recinte Firal a Son Ferriol, l'altre posar el Palau de Congressos a primera línia,... Què passa? Que els projectes se retarden, no hi ha visió global de ciutat ni cohesió territorial i es crea una absoluta inseguretat a qualsevol col·lectiu implicat que no sap mai a què s'ha d'atendre per què constantment se li canvien les regles del joc.

El Palau de Congressos no està en el millor lloc, el Palau de Congressos havia de servir de motor dinamitzador del Polígon de Llevant i la seva zona d'influència; no hi ha cap necessitat de canviar l'sky-line de Palma competint amb La Seu o el Castell de Bellver. A més a més, en tot això s'ha amagat la veritable atrocitat que se consumarà al Polígon de GESA: una murada de ciment en primera línia de la mar on podria haver-hi la continuitat del Parc de les Estacions,...

Mentre tant, Palau de Congressos, La Seu plena d'ous, però quans anys hauran de passar per a que si pugui fer el primer congrés? Si s'hagués seguit el projecte Fageda (qui m'hauria de dir que hauria de sortir a defensar una actuació d'aquest batle front al seu propi partit) les obres estarien a punt d'acabar.

 

 

 

José Bono ha presentat aquests dies la proposta de fer 850 habitatges protegits a l'antic quarter de Son Busquets. És una proposta d'un calat que ni l'IBAVI ni l'Ajuntament de Palma han estat capaços, fins ara, de dissenyar. L'any 1998 l'Ajuntament de Palma i el Ministeri de Defensa, ambdós en mans del PP, varen signar un conveni sobre l'edificabilitat de Son Busquets que deixava al Ministeri de Defensa com una inmobiliària més, preocupada només per la rendabilitat econòmica del solar.

I ara ha estat quan la batlessa Cirer ha tengut un atac de gelosia: "Jo no diria mai quans efectius ha de tenir la Base General Asensio perque no és de la meva competència. Desconec si Bono té un coneixement de Palma com per a saber el nombre d'habitatges que necessita. Crec que Defensa ha entrat en competències municipals". La batlessa està equivocada: el Ministeri de Defensa és propietari d'un solar amb una edificabilitat que li va donar el PP de l'Ajuntament de Palma i podent vendre'l al millor postor, ha optat per fer 850 habitatges protegits; aquesta és la diferència entre un Ministeri i l'altre, entre el PSOE i el PP. Ara, amb l'aprovació del PERI, l'Ajuntament té la paraula.

Ahir vaig esser a la conferència de Ruiz Gallardón enmarcada en el cicle 'Doce Miradas sobre España' organitzat pel Ministeri de Defensa. Se'm confirmà la tesi que Gallardón és un senyor de dretes que ja fa molts anys s'inventà un personatge 'de centro reformista' (sic). Tingué el cinisme intel·lectual de diferenciar només entre 'centre reformista' i esquerra. Bé, i nacionalistes, com a gent que se'ls hi ha de donar de menjar a part. I la dreta. Ah!, dreta, a Espanya no n'hi ha. No hi ha cap partit que s'oposi, per exemple, al matrimoni entre persones del mateix sexe per parlar d'un tema de llibertats i drets individuals. Tampoc són aquests els que amb tanta fermesa s'oposaren a la llei del divorci,... No volia anar per aquí. Només són exemples simples per argumentar que Gallardón és de dretes, d'un dreta formalment civilitzada, però dreta al cap i a la fi. En definitiva, vaig veure un seguidor més de Fukuyma pregonant el final de la Història amb un 'tranquilitzador': "el futur és l'alternància PP-PSOE". Sobre la conferència ell mateix anuncià que havia 'fusi-lat' la línia argumental de Juan Pablo Fusi. Ho podríem matitzar. Crec que el punt progressista, de 'centre reformista' que diria ell, l'hagués tengut seguint "La Construcción de la Nación Española", de Mario Onaindía. Pot ser li ajudaria a veure Espanya des de la perifèria.

No volia anar per aquí, encara que me costa no entrar més en el contingut de la conferència. L'objectiu d'aquesta línies era simplement denunciar una cosa: me va sorprendre que el batle de Madrid, en cap moment pronunciàs la paraula ciutat, en cap moment parlàs de les ciutats en la 'construcció' i/o vertebració d'Espanya. Crec que Gallardón és un batle accidental de Madrid, que fa estada a la seva Casa de la Vila mentre espera temps millor per a intentar traslladar-se a Moncloa. S'entretén emulant la Barcelona de Pasqual Maragall amb la qüestió olímpica i poca cosa més. La ciutat, les ciutats, el poder local, no li interessa. Llàstima.

Una de les primeres actuacions que van posar en marxa els primers ajuntaments democràtics fa ja més de vint-i-cinc anys foren les polítiques de joventut. Amb més voluntariositat que mitjans, amb més il·lusió que recursos es crearen les primeres àrees de joventut. Palma no fou una excepció i posà també en marxa una àrea de joventut que basava la seva actuació en polítiques de temps lliure, creació de clubs d'esplai i organització de campaments. Poc a poc s'introduiren programes vinculats a la cultura (música, còmic, disseny,...)que intentàven arribar a allò que en deien i en diuen polítiques integrals. Ara es parla de polítiques afirmatives de joventut, eufemisme de les polítiques integrals. Es parla, perque fer, el que es diu fer, estam en cotes de 1979. Polítiques d'esplai i encara pobres. Ahir mateix, sense anar més enfora, me comentava la mare d'un adolescent de quinze anys que, nosaltres, quan teníem aquesta edat, podiem recórrer als clubs parroquials amb ping-pongs i futbolins. Ara ni això. No es que es vulgui tornar als clubs parroquials però és massa demanar que l'Ajuntament habiliti espais de trobada a cada barri. Per què els joves no tenen cabuda als centres culturals? Per què els horaris, les activitats i la quantitat de clubs d'esplai i de joves municipals és purament residual? Es tornaran a fer festes als joves quan cumpleixen devuit anys?. No estic demanant una política integral de joventut; seria demanar massa a aquest Ajuntament. Només deman que hi hagi tants de clubs de joves com clubs de tercera edat. Què passa, que els joves no són 'dòcils' a l'hora de votar?

És pràctica de les democràcies consolidades dedicar un debat monogràfic anual a la política general de la Institució. Els governs estatals, regionals o locals d'arreu d'Europa ho fan. El nou Reglament de l'Ajuntament de Palma recull, a la fí, la proposta socialista. Enguany, per primera vegada, Palma tendrà el seu debat de política general. És una avanç en democràcia participativa, llàstima però que el PP li vulgui posar sordina. Es farà la mateixa setmana del plenari ordinari de juny que és, tradicionalment, el més carregat de l'any ja que, a més dels temes mensuals hi coincideix també l'estat de comptes de totes les empreses municipals. Formalment el PP compleix però la densitat de la setmana fa que se difumini la importància del Debat, que se devalui. En una setmana hi haurà tres plenaris. Més no és sempre sinònim de millor. Una cosa és donar participació i l'altra ofegar-la. Però bé, no passa res: és una bona notícia que hi hagi debat de la ciutat i nosaltres complirem amb la nostra obligació. Debat-luat però debat al cap i a la fi.

Els PCs són unes excel•lents màquines d’escriure: pots esborrar sense tippex. Aquesta és la cultura informàtica dominant a l’ajuntament de Palma. No fa gaire que es disposa d’un servei de correu electrònic per a tots els departaments. Jo vaig haver de deixar d’utilitzar-lo; ningú me contestava. El funcionament habitual dels òrgans de govern són expedients que circulen en caramulls de fotocòpies i més fotocòpies. La màxima sofisticació és enviar-se un disquet, dins un sobre, a través d’un ordenança. Internet i intranet es consideren sinònims i, total, ja tenen "moltes pàgines web",... sí, en un plenari vaig instar a que és milloràs la pàgina web de l’ajuntament, i el responsable, que manava i mana molt, encara que ara està a una Conselleria, em va dir: "-usted, como siempre, no se entera, señor Roig. No tenemos una pàgina, tenemos más de quinientas" mostrant-me un caramull de folis on hi havia impresa tota la web municipal en un dossier que li havia preparat el personal de l'IMI per a justificar la molta feina de l’equip de govern. Ara diuen que fan un 'Pla de Modernització' (¿?), esper i desig que passin de la primera lliçó: on per encendre, off per apagar.

Palma és una ciutat que perd oportunitats, que camina cap enrera, com els crancs. El Parc de les Estacions ha estat un projecte fracassat, amb 9 milions d’euros tirats a la mar. Improvisació, preses, reconstruccions i eleccions hi ha deixat la seva empremta. Ara l’Ajuntament topa per segona vegada amb la mateixa pedra convertint el que hauria de ser un boulevard de connexió del centre amb la perifèria, de la plaça d’Espanya amb els barris, en una nova via d’entrada de cotxes al centre de la ciutat. Jacint Verdaguer hauria d’esdevenir la nova Rambla, el nou Born del segle XXI. Això passaria en una ciutat que donàs prioritat a les persones front als cotxes. Mentre tant, a Palma, Catalina, com dèiem amb el Parc de la Mar, cal continuar cridant, Parc Sí, Cotxing No.

En un món i una societat organitzada en xarxa, els nodes són fonamentals. Per això els governs territorials dinàmics s’integren en xarxes i intenten formar nodes (o grups de pressió). Pasqual Maragall, quan era batle de Barcelona impulsà la Xarxa de Ciutats C-6 i ara, com a president de la Generalitat ha posat en marxa l’Euroregió Pirineus-Mediterrània. Desprès d’un posicionament cavernícola de ‘Mariano y cierra España’ Jaume Matas es rendí a l’evidència i decidí integrar oficialment Balears on la geografia socioeconòmica l’ha situada: l’Euroregió Pirineus-Mediterrània. Avui està previst que Matas inauguri unes jornades sobre l’Euroregió organitzades pel Consell Economic i Social. De l’any 91 ençà funciona la Xarxa de Ciutats C-6. Ho sap la senyora Cirer?. Li demanarem a la propera Comissió Informativa.

“Hoy puede ser un gran día” cantava, i canta –per molts anys- Serrat. Avui la FSM i el PSIB presenten el projecte “Palma x Palma + Ciutat”. Avui pot ser un gran dia per a un nou futur a partir de 2007. I avui és el dia que he triat per a posar en marxa aquest ‘bloc’. Feia estona que li donava voltes. Per què no aprofitar les noves tecnologies per arribar directament a la ciutadania sense intermediaris, en versió original? A partir d’ara intentaré donar la meva visió, subjectiva i personal, del que passa a Palma, al carrer i a l’Ajuntament. La periodicitat serà quan tengui alguna cosa que dir, i procuraré dir-ho en no més de cinc línies per que tampoc és necessari fer cada dia una tesi doctoral. Només vos vull contar el meu punt de vista. Mos veim, a partir d’ara, aquí.

Posem que parlam d'innovació, de noves tecnologies, de ciutadania digital...

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Bloc de BalearWeb

«	Juny 2005					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
		1	2	3	4	5
6	7	8	9	10	11	12
13	14	15	16	17	18	19
20	21	22	23	24	25	26
27	28	29	30

• Fotogènic, telegènic, cibergènic...
• "La tafanera", un "Menéame" en català
• Pla de Ciència i Innovació de les Illes Balears
• El sexe com a reclam
• Blogs de viatges, 3 versions 3
• Cas Ryanair: els límits del comerç electrònic
• El web com a servei públic
• L'IBIT és una mica més LLIURE
• El primer diputat LLIURE de les Illes Balears !!
• CiberMilitància?
• El PSOE aposta per la innovació i les noves tecnologies
• Els congressos no són el que eren...
• Zapateronovayas.com
• Sabates que no pitin als aeroports
• Pseudoenquestes digitals

• General [86]
• 2007 [136]
• 2006 [580]
• 2005 [62]

• aaloy: Doncs això que si tot això ha de funcionar com l'Incubit doncs...
• Enrique Castro: 92.000.000 millones de incautos/as :-D
• Enrique Castro: ja no m'en recordava d'aquest post. Pero es real com la vida...
• Benjamí: Felicitats, i molts psicòlegs --més que no pas informàtics ;)
• Joan puig: ja tidran mes doblers per continuar destrossant el territori i...
• Mallorca Llevant: Ojalá, la solidaridad social con el uso de la tecnología también...
• zolople: Esperemos que consigáis un gran éxito de implantación y que,...
• Carlos Seda: Lo dicho, felicidades por el paso efectuado :) Como...
• Mallorca Llevant: Mallorca també ho necessita: Mallorca necessita un Pla de...
• E. Redón: La València que m'agrada és la que és de tots. Iclós Joan i...

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom
• Comentaris recents