Toni Roig

Blogo, ergo sum

25 de febrer de 1988

toniroig | 25 Febrer, 2006 21:41 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net technorati.com

“El resultat final de l’activitat política

rarament es correspon

amb la intenció primitiva de l’autor”

Max Weber.

 

Avui fa 18 anys que vaig prometre per primera vegada el càrrec de regidor. Tenia 22 anys. Estudiava Pedagogia i era el secretari general de les Joventuts Socialistes de les Illes. Precisament, al dia següent començavem a Calvià, gràcies al suport de Manel Suàrez i Paco Obrador, unes jornades sobre “Els joves i la Mediterrània” que van ajuntar joves de totes les organitzacions socialistes de la mediterrània; del nord i del sud, de l’est i de l’oest, amb ponents tan interessants com el desaparegut Carlos Barral que, aleshores, era senador socialista (encara que amb ell vam parlar més de literatura, però això és una transgressió inconfessable). Reivindicàvem la mediterrània com una mar de pau; plantejàvem el diàleg entre les diferents cultures; vam seure tots a la mateixa taula i ens vam entendre. Se’ns considerava una mica extemporanis respecte de l’agenda política; 18 anys desprès ZP ha proposat Raixa com a seu de l’Aliança de Civilitzacions.

Això començava el dia 26. El 25 vaig prometre el càrrec de regidor, “amb lleialtat al Rei, i guardar i fer guardar la Constitució com a norma fonamental de l’Estat”. No sé si és habitual començar a escriure unes memòries als 40 anys però tenc la necessitat mental d’ordenar idees i records sobre uns anys que, malgrat haver-los viscut en primera persona consider que no em pertanyen només a mi; per això vull compartir-los en aquest blog. Com que no és obligatori llegir-los, no tenc cap problema de consciència i si aquestes notes serveixen per a que algú no cometi els mateixos errors que jo, em donaré més que per satisfet o si, simplement, ajuden a algú a tenir una perspectiva d’aquests anys, ben emprades estaran les estones dedicades a recordar-los i escriure’ls.

Sempre he pensat que la política era un camí d’anada i tornada. I ara a mi em toca tornar. Vaig ser molt primerenc i pràcticament des dels 18 anys, si no abans, em vaig dedicar en cos i ànima a l’acció política des de les JSI de la FSB (dues sigles ja obsoletes per a definir a les joventuts del PSOE de Balears).

A les eleccions municipals de 1987 me van posar a la llista al número 14....

(Ara anava a contar com va ser el procés de confecció de la candidatura, però crec que aquestes qüestions convé deixar-les per a més endavant; contant ara una versió més global)

...que era el número reservat a les Joventuts. Sortia, no passava res. Tendríem majoria absoluta. I també Paco Triay seria president de Balears. Bufetada grossa el dia de les eleccions –no record exactament quin dia era-; ni una cosa ni l’altre. No vaig ser regidor de la primera fornada. Bé, tampoc passava res: “tornarem a lluitar, tornarem a patir, tornarem a vèncer”.

El període 87-91 fou complex i complicat a l’Ajuntament per moltíssimes raons, però també amb algunes qüestions internes. Havíem tret només 12 regidors. Per diversos motius dimiteix primer el que era regidor d’Esports i desprès Pilar Buces que era regidora d’Educació. Això pràcticament en els primer semestre de mandat. Així arrib a l’Ajuntament. Ramon Aguiló me confia, no Joventut que era la meva àrea predestinada, sinó Educació, una àrea amb molt més pressupost i responsabilitat i un somni per a un idealista estudiant de pedagogia.

Me sent una mica “abuelo cebolleta” però necessit ordenar records. De totes maneres, amable lector/lectora, si has arribat fins aquí, moltíssimes gràcies pel teu interès i, per a no fer-ho cansat, seguirem un altre dia parlant del que vam fer a la regidoria d’Educació.

2006 | Següent | Anterior | Comentaris (3) | Retroenllaços (0)

Comentaris

 

Gràcies

Tomeu | 26/02/2006, 01:58

Ordena els fets, Toni, jerarquitza'ls i conta'ls. T'entendràs millor i nosaltres ens entendrem millor. Gràcies.
 

Tu no canses,,,,,

xisco | 26/02/2006, 02:47

Amic: Les teves "memories"ens serviran molt a nes que venim darrera.
 

Deure

Antoni | 26/02/2006, 11:49

Només des de l'experiencia biogràfica, es pot traspasar la cruilla entre pasat i futur, o aixó és el que diu Hannah Arendt. La descripció del pasat, ara ja transformat en tradició en aquest present d'avui, insereix elements valuosos dins el pensament per afrontar el futur. Tot el que escriguis ens ajudarà i si tu has proposat com a deure, no sols haurás contribuít a la governabilitat d'aquesta sorprenet ciutat, sinò que també, amb la seva imperiosa necessitat d'asolir un major capital social.
Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb