Toni Roig

23 F: No en sabiem més, teníem quinze anys,...

toniroig | 23 Febrer, 2006 06:59 | Compartir:

"Quan escoltavem per la ràdio el vot de la investidura / amb tricorni i metralleta treu el cap la dictadura"... (La Trinca). Desprès vam riure, encara que no sigui per riure. Avui me sentia obligat a parlar del cop d'estat del 23F o, més ben dit, volia parlar-ne. Avui que al plenari de Cort parlarem d'un altra cop d'estat, del de fa setanta anys. Serà l'Ajuntament capaç de retre homenatge a totes les víctimes?

No en sabiem més, teníem quinze anys (Serrat)....

...Quinze anys i un examen de literatura de 2n de BUP,... Vaig aprovar, crec que sí, però no pel que vaig estudiar aquella nit. Tenc records estranys d’aquella nit. A ca nostra hi havia nervis. El padrí no deia res; ell, militar professional, ja havia estat condemnat una vegada pel delito de auxilio a la rebelión. Era com fer-se creus del que estava passant però alhora restar immòbil, sense notícies, paralitzats, supòs per la por al que ja havien viscut una vegada.

La padrina m’enviava a jeure; no vaig anar-hi fins desprès del discurs del Rei. Al dia següent vaig anar a escola –ma mare no volia que hi anàs-; me contava coses de la guerra civil. Jo deia que hi volia anar, que tenia un examen. Vaig anar-hi; crec recordar les cares de la gent, al matí, com dient, “n’ha passada una de molt grossa”. Certament, jo no podia percebre bé el que passava; i molt menys el que podia passar.

Record que vaig llegir molts diaris i record també que vaig veure una i altra vegada les imatges de Tejero pistola en ma. M’impressionà Gutierrez Mellado, però també Carrillo o Suárez. Record que a l’escola hi havia un debat entre els que volien fer l’examen i aquí no ha passat res i els que volíem escoltar la ràdio. Van guanyar els primers. Escoltarem la radio d’amagat, i al mig de l’examen, algú cridà: ahora salen. I vam acabar l’examen; el divendres vaig anar a la manifestació.

Amb una perspectiva de vint-i-cinc anys i veient el que ha passat, per exemple a la ex-Iugoeslavia crec que ens vam salvar de bona. Fa ara setanta anys però no se’n van salvar. Enguany es compleixen setanta anys d’un cop d’estat que subvertí l’ordre constitucional establert; avui parlarem d’això al plenari de l’ajuntament. Serà capaç del Consitori d’adoptar un acord per unanimitat per a retre merescut homenatge a les víctimes de la guerra civil?. Pel que va passar a la Comissió Informativa no pinta molt bé, però nosaltres ho intentarem: