Un altre món no fou possible

Palma amb mà esquerra / BITamines / Converses de cafè...

Revista de Premsa (2): Crítica dels blogs

toniroig | 11 Maig, 2006 08:00

A "El País" de diumenge passat, suplement 'Negocios', Patricia Fernández de Lis feia una crítica del llibre La blogosfera hispana. Alguns fragments m'han cridat l'atenció:

"Quizá la mayor crítica que pueda hacerse a este libro sea la falta de crítica. El fenómeno empieza a dar muestras de que está lejos de la presunta virginidad que le atribuyen sus defensores: autores egomaniacos y endogámicos, que se enlazan unos a otros (pasa también en este libro) creando una especie de aristocracia blogosférica; empresarios que ponen en marcha blogs que funcionan como perfectas cortinas de humo; medios que incluyen bitácoras para ganar páginas vistas, pero lo califican de "periodismo participativo"; empresas que alientan blogs de sus empleados para luego obligarles a eliminar comentarios o que, directamente, mienten".

 

"Hay quien cree que la simplificación del proceso de publicación convierte a cualquiera en un escritor o periodista. ¿Es eso así? Probablemente lo es en la misma medida que una llave inglesa, un mono y un grifo roto le convierten a uno en fontanero. Los lectores de blogs deberían tener en cuenta, por tanto, que las bitácoras que leen -y de la misma manera que cualquier otra cosa- pueden arreglar la avería o inundar la casa."

I voltros, què en pensau?

Comentaris

Antonio

Están be per bufar en el brou

Antonio | 11/05/2006, 10:59

Si a la literatura i el periodisme les entenem com a activitats humanes associades a una professió i per tant com a subjecte actiu que rep una contraprestació econòmica per la seva activitat com fa la "críticona" de El País, caldrà col.legir que "tutti quanti" están be per bufar en el brou. Mireu si nó, com descriu un periodiste l'estat de la qüestió. Diari Balears. dilluns, 8 de maig de 2006 Un periodisme canibalesc Dubt que hi hagi un sector professional més bèstia i més caníbal que el del periodisme. Probablement és l'únic que expressa els seus odis més irracionals i insultants en públic, sense que cap deontologia no es commogui un mil·límetre, enmig de la més esfereïdora indiferència social. I no hi ha fa res que siguin sentiments bastards covats en causes falses, a vegades en mentides literals i espantoses, en productes neuronals esgarrats. A Mallorca, pel que fa a un cert grup de premsa, aquest fenomen de l'odi interprofessional, ha arribat a graus de deliri sinistre. En els darrers temps, les disputes entre mitjans sovintegen. Alguns no viuen ni descansen empaitant els rivals en el mercat. Són disputes, en tot cas, no pas instigades per l'agulló de la competència positiva, o estimulades per una idea perfeccionista de fer la crònica cada dia millor, o per fonamentar una opinió amb més gran saviesa, no. En realitat, són disputes unilaterals per ofendre, menystenir, insultar purament i simple. Són la gratuïtat monstruosa portada al paper premsa, que és el paper més bo d'emplenar de tinta bruta cada dia. En concret, hi ha una ploma envellida -molt i molt vetusta, rovellada, malaltissa, un bon punt petulant i, per tant, monòtona- que demana, retratat amb molta patxoca i sense envermellir, que tanquin una determinada capçalera perquè ningú no la llegeix, llevat d'ell mateix, erigit en oracle embriac del periodisme ortodox. La dèria li ve del segle passat -o més enrere, potser. A compte d'aquesta escassa lectura, i suposant que és un fracàs empresarial, insisteix un dia sí i l'altre també a demanar que hom procedeixi a la clausura immediata de les seves pàgines. Hi ha que veure que n'és d'esbojarrada la curolla de la ploma vella -del segle passat, s'entén. No li importa el ridícul d'anar contra la columna vertebral -amb una evident fractura de cervicals- de la seva vella -vetusta, diria- doctrina de la llibertat de mercat. Cal que tothom respecti el joc del lliure mercat, excepte aquella empresa que a mi me molesta, pensa el cap preclar -el cap vetust- del periodisme balear. Oh, magnífica lliçó del que hi ha darrera del sublim cervell pensant de la llibertat, del soberg custodi de la llibertat individual! No tenc notícies que mai no hagi succeït que en una consulta mèdica qualsevol, a la sala d'espera, el doctor hi exhibeixi un bon cartell que reclami açò, més o manco: «Que tanquin la consulta del col·lega del costat: no val res!» O encara açò: «El meu col·lega del pis de dalt és un fracassat, no té pacients, llevat de jo mateix: no hi aneu!». Tampoc no he vist res de semblant quan he hagut de visitar el bufet d'un advocat, el despatx d'un enginyer industrial, o he hagut d'entrar, modestament, en una botiga normal a comprar-me calcetins, calçotets o uns simples escuradents per al barram que constitueix el meu ordinari aparell mastegador. Mai la vida no m'havia posat encara en la xamba de trobar-me amb una extravagància excepcional -vull dir folla- com aquesta. «Per favor: que l'autoritat procedeixi, sense demores, a tancar -millor a segellar!- aquest o aquell servei de taxi perquè no té clients, llevat de jo mateix, que som un obsés de la locomoció pública. O que barrin aquest o aquell restaurant perquè hi fan uns menús que no m'agraden gens: cuinen amb un oli que no és pas el meu oli; i, pitjor, els cambrers s'hi expressen en una llengua que em resulta hòrrida a les meves fines orelles educades en una altra llengua universal de tota al vida, molt més culinària, infinitament més gastronòmica, feta exprés per als paladars d'una minúscula aristocràcia rural que s'afanya, fa segles, a superar la mala sort d'haver nascut en un obscura província insular, entossudida a mantenir viu un dialecte espanyol xampurrejat que mai no ens farà grans i lliures». Vet aquí una plausible teoria de modernitat ideològica i de neoliberalisme empresarial per anar tirant! El periodisme, al contrari del que cal creure atesa l'arrel de civilitat sobre la que descansa, és una de les professions més salvatges i antropòfagues que jo hagi vist en ma vida. Els periodistes estem perfectament inhabilitats per protegir valors socials com la convivència, l'honestedat pública, l'ètica, etcètera. Criticam les mil formes de la desviació social, del delicte, de la corrupció aliena, però no ens adonam que habitam una casa en ruïna moral, parasitària de l'enveja i la fellonia. Som un pedants grotescs, atacats per la ridícula falòrnia de creure'ns en possessió de la veritat. Distribuïm ara i adés benediccions i crítiques acerbes contra altri amb una irresponsabilitat que fa venir calfreds. I encara som tan obtusos, tan petulants i egotistes -i, per tant, tan incívics- que gosam de posar-nos en la solapa la insígnia de la màxima bestialitat delirant, sota la reclamació «que tanquin el diari veí, perquè no el llegeix ningú, llevat de jo». Miquel Àngel Limón, periodista
Fona

Pedradetes

Fona | 11/05/2006, 09:44

Com a mínim els blogs no es financen incloent publicitat de prostitució, com sí que fan els diaris de paper. És normal que des dels diaris es malparli dels blogs, perquè amenacen el seu model de negoci o, com a mínim, el condicionen. N'hi va haver un que, damunt l'UH, feia un joc de paraules nauseabund comparant "blog-blog-blog" amb el renou que fan les granotes dins un bassiot. I per fer això cobren -cosa que gran part de bloguistes i comentaristes no fan. De passada, el dia que les "fonts de comunicats" -partits, associacions, esglésies, sectes i altres empreses- publiquin com déu mana la seva informació -al web i accessible per a tothom alhora- s'haurà acabat bona part del xollo dels diaris -analògics i digitals- basat en copiaferrar els comunicats i la foto adjunta. Això és periodisme?
enguillem

lectura interesant

enguillem | 11/05/2006, 08:21

Pel que fa a si hi ha "autores egomaniacos y endogámicos, que se enlazan unos a otros" en la xarxa, et recomano la lectura que hi ha enllaçada al meu nom. De totes formes un cop llegit l'article trobo que na Patricia parla amb una mica de rencunia cap al mon dels blogs. Igual tal vegada li sap greu que la gent pugui escriure, opinar i donar-se a coneixer sense l'ampart d'un grup editorial. Molts són els periodistes que opinen en aquest sentit.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb