Toni Roig

Però Toni, no podem esperar que els petits comerciants hagin d´obrir tantíssimes hores els 7 díes de la setmana, i menys tenint en compte el sou miserable que cobren els dependents... Quina solució proposses??

L'hivern passat vaig estar a Roma. Vaig anar-hi en cap de setmana i el dissabte, diumenge i dilluns tots els comerços van estar oberts en algun moment del dia. Curiosament el dilluns va ser el dia que van obrir més tard. Pel carrer hi havia cents de milers de persones, era brutal i tots, absolutament tots els comerciants feien una bona caixa. Segur que els permet pagar un bon sou als seus empleats. Aquest diumenge la fira de l'esport estava plena de gent, com el rovell d'un ou, la gent vol sortir al carrer, Palma és una ciutat amb possibilitats, cony té una ubicació al Mediterrani envejable, només ens ho hem de creure.

Hola 'Fitipaldi', encantat de llegir-te una altra vegada pel blog ;-) . El meu plantejament és no passejar per una ciutat blindada. Jo només suggeria que quan passeges puguis mirar mostradors, pot ser vegis una cosa que t'interessa i el dia següent la vagis a comprar. Ara bé, passejar per uns carrers on només pots veure barreres tancades i botigues a les fosques molta passegera no fa. Jo ho veig així. El problema del comerç, del petit comerç, del comerç del centre de la ciutat i dels barris és molt més complexe. En som conscient; som fill de botiguer. Només volia introduir un punt per a la reflexió. En seguirem parlant i, gràcies Guillem i Fitipaldi per aportar la vostra opinió.

Quatre preguntes: Aquest rètol bilingüe en espanyol i en francès no hi és en cap altra llengua? I ho signa l'Ajuntament o cap Conselleria? Incompleix això cap llei, per exemple la de normalització lingüística? En cas que la resposta a les tres preguntes sigui sí: què en diu el PSOE? Palma és una ciutat inhòspita, també, per a la llengua catalana.

Crees acaso que a golpe de Ley el catalán será una lengua socialmente aceptada?

La llei serveix -o hauria de servir- per garantir drets, no per fer propaganda ni debat per aconseguir acceptació social. Anem al debat, idò. A cop de llei, com dius, les persones homosexuals ara es poden casar igual que les altres -encara que la caverna no ho acabi de païr-, i a cop de llei les dones poden votar igual que els homes -i no sé com d'immediata va ser l'acceptació social d'això ni si encara queda algú que no ho accepti. I tu, creus que les lleis que garanteixen igualtat de drets s'han de complir o no? Perquè si no s'han de complir, potser millor no aprovar-les, o derogar-les. O si s'han de complir, cal desenvolupar-les fins que hi hagi mecanismes -pens en la sanció, sí, com en qualsevol tema important- que en penalitzin l'incompliment. Un darrer cas potser comparable: a la prohibició de fumar en determinats espais -un altre bon cop de llei amb les seves multes corresponents- no li han sorgit massa problemes d'acceptació social. Els fumadors entenem que no podem imposar el nostre fum dins l'espai dels altres, i això no nega el nostre dret a fumar, només el limita per fer-lo compatible amb el dret de tothom a un espai comú saludable. I semblava que havia d'esclatar una guerra civil.... Finalment, quin mecanisme alternatiu proposes per garantir la supervivència de la llengua pròpia d'aquí? La propaganda, per ventura?

Jaume, tienes razón. La Ley debe garantizar derechos y en el caso de la lengua, la Ley garantiza el derecho a todos los ciudadanos españoles residentes en Baleares a utilizar el catalán. En consecuencia el derecho está garantizado y queda al libre albedrío del ciudadano avecindado en estas islas, el uso de este idioma.

Alberto, tristament, aquest dret d'ús no hi és garantit, de cap de les maneres. La llei, en això, ve a ser una declaració de bones intencions, sense un desenvolupament reglamentari i sancionador suficient. Per exemple, anant al gra, tenim funcionaris armats circulant pel carrer que no comprenen la llengua catalana. El delegat del govern els anima a aprendre català, i això vol dir, justament, que no hi estan obligats. Per tant, els ciutadans que "al seu libre albedrío" se'ls adrecin en aquesta llengua exercint el seu suposat dret no seran correctament atesos -això si no són vexats directament-, la qual cosa representa una discriminació per motius de llengua, contrària a la pròpia constitució espanyola. És un exemple, n'hi ha mil més. És obvi que aquest dret d'ús implica necessàriament un deure de coneixement. Si aquest deure no es reconeix -el PSOE és partidari aquí de no reconèixer-lo, però en altres autonomies sí, curiosament-, es nega el dret recíproc.

La veritat Jaume és que no record si el cartell estava escrit en català; crec que sí. La foto és un bocí de pancarta que, possiblement, estava també en anglès i català i no sé si en alemany