Toni Roig

Líban

toniroig | 31 Juliol, 2006 11:42 | Compartir:

Fa una mica més de deu anys vaig estar al Líban formant part d'una delegació de l'Ajuntament de Palma en el marc del programa de la UE Med-Urbs.

Moltes coses m'impressionaren; un país que sortia d'una guerra però amb unes inmenses ganes de passar pàgina i mirar cap al futur. Beirut me recordava qualsevol ciutat europea desprès de la Segona Guerra Mundial, encara que el record era de documental i aleshores ho veia en directe.

Com més al sud te n'anaves més recordaves que la pau encara no estava garantida. Mentre tant, però, la gent mirava al futur, encara que se n'anàs el llum un parell de vegades en un vespre o que les parabòl·liques estiguéssin tapades, protegides, de l'aviació.

El subministrament d'energia elèctrica era un caos de fils malpenjats per les façanes; la gent duia mòbil per què els fils del telèfon donaven poques garanties,... Hi havia algun cotxe de Nacions Unides, exercit sirià,...

Però la gent tenia ganes de viure. Vaig tenir la sort de conèixer-hi un personatge peculiar, Tomàs Alcoverro, corresponsal de La Vanguardia; un enamorat del Líban i del periodisme; si vos interessa una crònica propera, de primera mà, del que està passant, visitau el seu blog.