Toni Roig

I si resultàs que, contràriament a allò que gairebé tothom pensa, la pàtria no estigués en el passat sinó a les nostres mans, per construir el present i el futur? (...) com si això de la pàtria no fos una cosa que ens ve dels passat, que ens imposen en el moment de néixier i que no podem triar, sinó una possibilitat que podem confegir amb les nostres il·lusions, amb les nostres aspiracions, amb les nostres idees i ambicions.

Ser ciutadà suposa ser membre d'una col·lectivitat que té la suficient autoritat per restringir o suprimir uns drets dels seus individus per reforçar-ne d'altres.

Avui somii poder veure el dia que una adolescent subsahariana cantarà la Sibil·la a la Seu o que un xinès serà tamborer de la Sala. Perquè per arribar a això ells ho hauran d'haver somniat abans. Aquesta seria la gran festa d'avui: que ara mateix, mentre jo vos estic parlant, els infants d'arreu del món que han vengut a viure amb nosaltres, ja somiin fer ells també, amb nosaltres, com a la cosa més natural del món, la Palma de demà, a partir de la Palma d'ahir i de la d'ara mateix.

Sí, són només tres flashos. El regidor de Cultura se m'ha compromès a penjar-lo sencer a Internet (És incomprensible que els pregons, i moltes més coses, no estiguin penjats a la inexistent biblioteca digital municipal). Són només tres flashos, suficients per a la reflexió. Tu que hi trobes?