Toni Roig

Primer la “brunete mediàtica” i ara, la “brunete social”

toniroig | 04 Gener, 2007 20:12 | Compartir:

El PP (els que comanden en o al PP) fan política sense complexes. Tot s'hi val. Començaren amb mitjans de comunicació (o hauria de dir 'contaminació'?) i, no contents, ara segueixen amb 'entitats socials' teòricament apolítiques.

Primer fou la brunete mediàtica:

La dreta sectària i revengista (encara no han paït la derrota del 14-M) ha intensificat la seva campanya brutal contra José Luis Rodríguez Zapatero. Tot s'hi val: mentides, rumors, insídies, insults, manipulació. A qualsevol preu: l'anticatalanisme visceral, l'enfrontament entre comunitats, una pretesa croada antireligiosa, el que sigui. Amb tots els mitjans disponibles: un partit popular dominat per l'aliança entre opusdeístes i legionaris, ABC, El Mundo, La Razón, la COPE, l'entramat digital liberal i ultracatòlic. Amb un estat major format per Acebes, Zarzalejos, Pedro J. Ramírez, Anson i Jiménez Losantos. Amb les mateixes tàctiques fonamentalistes assajades amb èxit pel Partit Republicà i la dreta religiosa als Estats Units. De tots els progressistes depèn que aquesta ofensiva fracassi...

En parlava Miquel Iceta fa poc més d'un any. Ara la situació és semblant. Canviaran les excuses però l'objectiu continua essent el mateix: girar la truita, encara que sigui a qualsevol preu.

Aquesta manera de fer política (o negocis) té un antecedent clar en l'anomenat 'sindicato del crimen'. Clicka-hi, val la pena fer memòria.

Ara també s'està articulant una brunete social. Només dos exemples; un estatal i un local. N'hi ha més, segur que se t'ocorren. Treu les teves pròpies conclusions i al loro.