Un altre món no fou possible

Palma amb mà esquerra / BITamines / Converses de cafè...

Armengol - Antich - Guerra

toniroig | 12 Gener, 2007 07:07 | del.icio.us latafanera.cat meneame.net facebook.com politi.cat google.com twitter.com technorati.com


Millor t'ho conta na Francina Laughing

Comentaris

XYZ

Re: Armengol - Antich - Guerra

XYZ | 12/01/2007, 18:28

Posaria la mà al foc que ni l'ha llegit a l'article de'n Llorenç Capellà.

És un article llarg i segurament aquest anònim "socialista" no deu aguantar més de 2 minuts seguits de lectura comprensiva.

TONI  ROIG

Tot respectant l'opinió...

TONI ROIG | 12/01/2007, 13:43

...del senyor Capellà crec que no s'ajusta a la realitat. No es pot construir el món a base de fílies i fòbies. El retrat que fa d'Alfonso Guerra no és, ni tan sols una caricatura; me sorprèn en una persona que escriu i publica en català i en espanyol.

El senyor Capellà expressa la seva opinió, "Diari de Balears" la considera important i per això el té al seu plantell de col·laboradors. Res que dir.

El que si me crida l'atenció és la curtor de l'anònim autodenominat 'un socialista' -que jo el veig més bé pepero- penjant l'article aquí sense ser capaç de fer-hi un simple comentari de collita pròpia. Què pretenia?

Un socialista

Er Arfonzo

Un socialista | 12/01/2007, 09:17

Er Arfonzo

El PSIB porta temps endormiscat. I quan, de sobte, es desvetlla, a la primera passa que dóna fica el peu a la galleda. Demà hi ha acte important a Inca amb la proclamació de Francina Armengol com a candidata socialista a la presidència del Consell de Mallorca. Armengol és allò que diem una persona nostrada. Crec recordar que abans d'adquirir notorietat en el PSIB, havia canalitzat les seves inquietuds en pro del país a través de l'OCB. I el seu pare, l'apotecari i novel·lista Jaume Armengol, va militar en el PSM abans de fer-ho en el PSOE. Vull dir que Francina és un dels escassos rèdits dels quals disposa el PSIB entre el catalanisme d'esquerres. Doncs, mireu per on, el míting de demà serà presidit per Alfonso Guerra, àlies er Arfonzo, un demagog pintoresc que basa la seva resurrecció política en la defensa de l'espanyolisme més ranci. Des del carrer Miracle podran justificar la seva vinguda tot adduint que és a dalt de tot, cosa que és certa. Presideix la comissió constitucional del Congrés dels Diputats i la Fundació Pablo Iglesias, de manera que torna a disposar de poder suficient com per fer que un avió militar el traslladi a Sevilla si toreja Curro Romero. Però tot això, essent molt, és ben poca cosa per a justificar la seva presència a Inca. Sobretot si tenim en compte que er Arfonzo és home que esmerça la seva energia a combatre les aspiracions sobiranistes de la nostra gent. Fins i tot s'atreveix a fer-ne befa. Ell va ésser qui va cepillarse la reforma de l'estatut de Catalunya, i qui va fer costat a conservadors i socialistes en l'aprovació d'una minireforma estatutària per a les Illes Balears, que consagra la discriminació de la llengua catalana respecte a la castellana. Loquaç de mena, er Arfonzo ha esdevingut portaveu d'un dogmatisme que mai (si més no, fins ara) havia compartit Francina Armengol. Los nacionalismos son rancios y los socialistas no somos nacionalistas, són dues de les seves perles més repetides darrerament, dites amb la intenció de presentar l'espanyolisme com a garantia de la modernitat, del progressisme, de la fraternitat universal i coses d'aquest estil. I, naturalment, són una boutade més grossa que un pa de pagès. Si els socialistes espanyols no volen ésser nacionalistes, convé que facin desaparèixer la e d'Espanya de les seves sigles. I posats a fer neteja, també poden prescindir de l'altra vocal, la o d'obrer, perquè, d'ençà de la transició, l'únic obrer que veuen, de tant en tant, per Ferraz, és el cobrador de l'electricitat. Deixem-ho estar. Què farà, demà, Francina, asseguda a la tribuna d'oradors, entre er Arfonzo i Don Curro, que és el nostre Xisco de tota la vida? Poca planta, és clar. I ho dic amb paraules suaus. La vinguda d'er Arfonzo, permet diverses lectures. Primera i principal: que el PSIB pren els mallorquins per beneits. Segona: que les campanyes electorals del PSOE es dissenyen des de Madrid, i atès que er Arfonzo ens acaba de prendre el pèl (ni dret tenim, en el nou estatut, d'exigir que l'Administració ens atengui en la nostra llengua), ningú millor que ell per a demanar-nos que votem socialista. Tercera: que el PSIB actual -tot i que no s'ha produït cap moviment significatiu a les altures-, no té res a veure amb el de fa quatre anys. Possiblement, la vinguda d'er Arfonzo, és la suma de totes aquestes lectures. Se'ns dirà que unes eleccions no les guanya el partit amb propostes més coherents, sinó el que suma més vots. I er Arfonzo pot aportar, al PSIB, part del vot immigrant, sobretot els d'aquells que s'han guanyat el qualificatiu de forasters i no tenen cap voluntat de deixar d'ésser-ho. Això és cert. Però, en tindrà prou amb aquest vot? Er Arfonzo no és, precisament, la imatge de la integració. Com pot caure, entre l'electorat mallorquí, la presència a Inca d'un home que ens tracta, als catalanoparlants, amb un menyspreu que frega la xenofòbia? En fi...! Sembla que el PSIB ha triat a cara o creu la imatge electoral que vol donar d'ara endavant, i ha guanyat la més oposada a la que va assumir fa quatre anys. Er Arfonzo en serà la icona, del nou projecte. Què hi podem fer? Avisar i prou. Xisco Antich sembla esperançat. Aleshores...? Res. Del seu pa en farà sopes.

Llorenç Capellà. Escriptor.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb