Toni Roig

Aquest bon homo ha publicat a El País (02/08/08) un article també diguem-ne "experimental" sobre s'Aeroport de Palma. Imaginació no li falta.

S'article ho podeu veure pitjant sobre el meu nom (esper haver copiat bé el link).

Salut

Aquest és el que diu que "el castellano es moderno, el catalán no"?

Quin personatge!

T'hauràs equivocat amb el link perquè no veig la cita textual que poses. Tampoc no l'he trobada al Google.

M'interessa el que hi ha entre la portada i la contraportada d'un llibre. A veure si m'explic: vaig disfrutar amb "Ética para Amador" o "Política para Amador" la qual cosa no implica que estigui d'acord amb tot el que faci, digui o pensi el doctor Savater sense que això m'impideixi, per exemple, recomenar ambdós llibres. He disfrutat amb els muntatges de "Els Joglars" i un altre tant d'Albert Boadella.

Per tant, Xisco, una cosa és la gimnàsia i l'altra la magnèsia.

Hola, Toni...

Les cometes del meu comentari indicaven una interpretació (i també un canvi d'idioma respecte del del comentari).

Valorava l'autor perquè me pareixia que el teu apunt també ho feia, per allò de (ara sí és una cita)... "Sabia coses d'ell...", "aquest tio viu a Mallorca...", "És un autor del segle 21...", i pel "No jugaré a la crítica literària: self service...".

El meu entrecomillat és una interpretació del que he vist de l'autor, per escrit, a la televisió... però no pretenia ser un atac, més bé un comentari crític.

Potser hauríem de separar autor i obra, però no crec que sempre sigui possible... ni bo.

No he llegit el llibre i no tenc cap inconvenient a fer-ho. Si és bo, és bo! M'en refio del teu criteri. :-)

Si vos interessa aquest nou estil d'escriptura inspirada en els hipertexts de la xarxa, també hi ha la novel.la d'en Joan Miquel Oliver, el cantant d'Antònia Font, titulat El Misteri de l'Amor.

Tant amb el Nocilla Dream com amb El Misteri de l'Amor, o estàs hiperconcentrat llegint el llibre, sense que et destorbi ni una mosca, o te perds a l'instant. Igual que quan navegues per internet, si no segueixes els fils, naufragues.

Sorry, en Joan Miquel Oliver, no és el cantant d'Antònia Font, ho és en solitari.